El número 49 de la revista INFO XF, del juliol-agost d’enguany (2014), recollida a la Farmàcia Fité, hi havia un article, a la pàgina 30, que es titulava: COM SUPERAR LA TIMIDESA.
Bon títol i, a més, d’actualitat. Sentit del ridícul extrem, conductes d’evitació, aïllament... són conseqüències de la timidesa extrema. Una condició que pot començar en la infància i que s’ha de tractar amb respecte, afecte i confiança. I al final hi havia un apartat que deia. PER A PARES:
Primer: La comprensió, bondat, fermesa, motivació etc. de part dels pares.
Segon: Socialitzar o l’aprenentatge de la relació amb els altres de forma graduada, no imposada ni forçada.
Tercer. Si hi ha serioses dificultats, anar a un psicòleg de conducta o, si no va bé, una petita dosi d’ansiolítics.
Hi ha un salt molt fort. Abans d’arribar a petites dosis d’ansiolítics, cal anar a una altra mena de psicoteràpia. Hi ha altres psicologies: la cognitiva i la dinàmica. Ho enfronten des d’un altre angle on no només tenen en compte l’estricta conducta.
No crec que tot conflicte natural o humà, s’ha de resoldre amb medicaments. Un gran error. No nego que en alguns casos cal la medicació, però no d’entrada i com a primera solució.
Doncs bé, si Freud va fer una gran aportació, va ser que el món de les emocions, dels afectes, té una gran importància perquè és el motor de la nostra vida, les motivacions, la relació. Cal conèixer millor l’arquitectura psíquica de l’ésser humà per tal d’agafar el millor camí o teràpia L’experiència psíquica clínica ho confirma així com la pedagogia dinàmica ho corrobora.
Aquest món inconscient o desconegut, però actuant, és manifesta en indicadors o símptomes o dificultats. Cal saber llegir, escoltar i observar les diverses manifestacions dels fills. Quants pares ho constaten i se’n surten. Quantes persones no volen medicaments i els rebutgen perquè l’afer no està a prendre’n sinó en parlar de forma lliure per tal de saber què passa a l’interior del cor i del cos (=personalitat).
Dit d’una altra forma, una capacitat de saber pensar i observar-se a si mateix per un/a mateix/a. La psicologia dinàmica és un camí, certament, no l’únic, però no s’ha de negar ni ignorar ni desqualificar.
El 75è aniversari de la mort de Sigmund Freud és un bon recordatori.
