A la columna núm. 1617 parlava de depressió i tristesa. No és que siguin oposats. Són diferents. L’oposat o el contrari de tristesa és l’alegria.
Els llibres de saviesa, de psicologia dinàmica o psicologia positiva o el bon ús de la vida ens reclama i ens afirma que l’alegria és una nota característica de l’ésser humà. Els animals no saben què és l’alegria. L’alegria, expressada en el bon humor, reflectida en un somriure sincer, dita amb una paraula bondadosa, gesticulada amb un gest delicat o amb una salutació cordial. Cal una més gran confiança en la natura de l’ésser humà, que som cada u de nosaltres.
L’alegria és reflex de generositat, no abús. L’alegria és reflex de donació, no d’egoisme. L’alegria és reflex d’un ben-ser interior i no de fer coses per fer coses. Quanta diversió o divertiment avorrit!!! Quin mal regust després de certes festes: botellones o ampollades. Molta gresca, molts crits, molt de llit, molt de perdre el control del cap... però quina satisfacció interior? Quina alegria hi ha? No tot plaer produeix alegria. Però també són moments o etapes de la vida. És cert. Però l’amargor arriba quan es fixa aquesta etapa al llarg de la vida: alcohol, tabac, joc, les addiccions, el mal humor, la sequera interior. La persona amargada. Aleshores, la cosa no únicament no produeix alegria, sinó relacions difícils, conflictives... i maltractaments.
I tenim en català refranys que ens ajuden a comprendre aquest factor molt humà i totalment necessari: Amb la rialla a la boca (Amb expressió molt alegre, amb gran afabilitat). Amb panxa buida no hi ha alegria (Tenir per menjar és molt important). Alegre com un gínjol (Molt alegre per estar tranquil). No oblidem el somriure (num. 1541).
Com a resum: L’alegria és molt més que el plaer. És un goig o gaudi.
