Hi ha una frase llatina que diu SI VALES, BENE EST, és a dir, si et trobes bé, me n’alegro. Aleshores podem adonar-nos que la paraula VALOR ve d’aquest verb llatí “valere”, que vol dir valer.
Així, valer no és una creença a ulls clucs o un pensament o un dogma, sinó quelcom (un valor) que respon a les nostres necessitats siguin físiques, psicològiques o interiors (espirituals). Els valors porten a viure la qualitat humana profunda de forma més conscient, responsable i, sobretot, en la pau, tranquil·litat interiors que pot ser també una forma d’expressar què és la felicitat (columna anterior 1619).
La nostra ciutat té aquest any com a eslògan MATARO, CIUTAT DE VALORS. Publicitat, eslògan, reclam, interpel·lació social, ètica? Cada persona ho contemplarà amb els seus ulls. Però hem d’acceptar que ha estat una iniciativa valenta, agosarada i actual. Per altra banda, la paraula valor té molts sentits i se’n fa molt d’ús.
I aquí rau la necessitat que cada persona pugui fer ús de la paraula valor segons el context o ambient o discurs que es digui. I intueixo que molts discursos, tant polítics com religiosos o econòmics, poden fer ús d’aquesta paraula per interessos propis o ideològics; i no realment per un creixement humà o autorealització personal com tampoc per una autèntica alteritat o relació social.
Com diu Albert Camus, escriptor francès del qual es commemora aquest any el centenari del seu naixement, nascut a Oran (Algèria) (1914) i mort d’accident: “Malgrat les il·lusions racionalistes com les marxistes, tota la història del món és la història de la llibertat”.
I el valor per ser valorat i portat a terme demana llibertat interior i exterior. Temps difícils, tant per a un nivell com per a l’altre!! Però no temps impossibles. Cal lluitar.
