“Qui dia passa, any empeny”, diem en català. En castellà és: "Después de un día viene otro". Una forma d’encetar l’any nou i empènyer-lo és fer-nos-el fàcil. I aquí entra el que vaig llegir un dia en un hospital. Era un rètol senzill, però molt ben fet. Molt clar. Molt visible i llegible.
“Quan ens enfadem fem servir del nostre rostre TRENTA-SET (37) músculs. Però quan fem un somriure en fem servir CATORZE (14). Estalviem energia!!!”.
La reflexió és ben clara. Cal estalviar energia i no malversar, malbaratar, balafiar (en castellà: despilfarrar) inútilment.
Per altra banda, enfadar-se no costa gens. És una manca de control personal i total manca de respecte cap a l’altre/a. En canvi enfadar-se al moment oportú, amb les paraules precises i sobretot amb la persona adequada, això no és tan fàcil. Però amb aquesta actitud es gasta poca energia. Amb l’empipament inoportú o inadequat les destrosses en poden ser moltes com també irreparables. A més de fer i fer-se mal.
En tot cas, convé estalviar energies emocionals en temps de precarietat, de penúria de les fonts energètiques de la naturalesa. La nostra salut física, mental, així com emocional, ens ho demana.
Totes les coses que diem, les hem hagut de pensar abans; però no totes les que pensem, les hem de dir.
Bon any amb estalvis d’energia emocional i mental. Ens convé a tothom. I per cert no hem de pagar res a Hisenda d’aquest estalvi.
El riure i somriure són totalment gratuïts, però sí demanen esforços que són molt gratificants, així com satisfactoris.
