Per superar el coronavirus els pretesament experts, que realment no saben de que va, ens confinen, optant per solucions pròpies de ximples, semblants a: "quan plou, si no et vols mullar, queda't a casa".
Aquesta solució tracta d'irresponsables i obedients súbdits al col·lectiu de la gent gran, sense tenir en compte la recomanació de l'OMS a favor de l'envelliment actiu, beneficiós per a la salut física, psicològica i mental.
Recuperar el poder sortir al carrer, fent-ho per camins o vies verdes poc transitades, es podria establir d'una manera raonable, i amb totes les precaucions i mesures de seguretat que calgui, fixant dies i/o horaris determinats.
El fet de declarar d'alt risc a la gent gran, amb relats de residències geriàtriques convertides en escorxadors, suposa injectar la por, culpable en alt grau de les malalties i acceptar l'afirmació, més que dubtosa, que el coronavirus s'ha creat, amb finalitats econòmiques, per exterminar al grup parasitari no productiu de la gent gran.
Ha fet falta el coronavirus per posar sobre la taula la vergonya d’una societat que es treu el mort de sobre de la gent gran, aparcant-la en residències geriàtriques del model hoteler, prohibides en molts països de la UE.
Són considerades per la majoria dels seus ocupants, semblants a la vida en presons i com el pas previ a la mort. Suposen un clar atemptat contra la dignitat humana, propi d'una societat depredadora individualista i egoista que adora al fals ídol dels diners.
