L'antiga explicació del món ja no serveix i les persones es desesperen, sotmeses a angoixants dubtes existencials. No hi ha una explicació senzilla, tot i que cal intentar oferir algunes respostes. Des de fa algun temps es dona el fenomen de la saturació: persones que disposen de tants béns i articles de consum que al final no saben quin sentit té tot això. D'altres estan condemnades a una creixent desigualtat social i precarietat.
És molt difícil orientar-se, per la gran quantitat d'informació contradictòria amb què els mitjans de comunicació embolcallen una ciutadania alienada. També es constata que els polítics no diuen normalment la veritat, possiblement per no considerar-la bona en una campanya electoral. Tot això origina en moltes persones una gran inseguretat, que provoca que comencin a buscar un nou ordre de valors que pugui servir de base per a un canvi vital satisfactori que doni sentit a la seva existència.
Durant segles, era sobretot l'humanisme europeu el que oferia un sistema universal de valors, actualment caigut en descrèdit en no haver aconseguit convertir en veritables éssers humans una ciutadania europea, amb respostes adequades per abastar les seves necessàries exigències ètiques. L’home hauria de ser la mesura de totes les coses en un món estranger per a ell, el qual ha creat en contra dels seus interessos en no saber organitzar-lo pel desconeixement de la seva pròpia naturalesa.
En lloc de potenciar les persones, es potencien els diners, la qual cosa, paradoxalment, el fa sentir desgraciat.
