He tingut l'ocasió de rellegir el llibre publicat l'any 1935, pel Premi Nobel de medicina, el francès Alexis Carrel, que amb el títol de "L'homme, cet inconnu", posa en evidència els importants avenços en molts aspectes científics, amb la greu excepció del coneixement del funcionament dels éssers humans, mancat d'una negativa visió de conjunt, que integri els diferents coneixements d'especialistes amb tractaments contradictoris que milloren certes parts del cos espatllant-ne d'altres.
La medicina natural holística, amb base científica, considera l'home com un tot interrelacionat. L'home té una part física però també una altra psicoemocional i una altra espiritual. La malaltia, segons la medicina holística, és quelcom més que una sèrie de símptomes que es manifesten en el cos físic, que és tan sols la punta de l'iceberg, generat per altres conductes abans d'arribar al cos, com el mental, on es processen els pensaments, l'emocional, on es gesten les emocions i el vital, on es troba l'energia que sosté la vida.
Segons Alexis Carrel, el progrés de la medicina no vindrà de la construcció de millors hospitals, de millors i més grans laboratoris de productes farmacèutics. Depèn de l'adveniment d'alguns savis singulars i excepcionals, dotats d'imaginació. De la seva innovació i creativitat en la recerca en laboratoris i en la vida real dels humans, per poder descobrir les estructures químiques dels misteris orgànics i mentals. La conquesta de la salut natural demana un aprofundiment considerable del nostre coneixement holístic de l'home.