Teilhard de Chardin en el seu llibre "l'avenir de l'homme", fa una entenedora explicació sobre el progrés. "El Progrés no és el que pensa el vulgo, ni això que l'irrita no veure arribar mai. El progrés no és immediatament la dolçor, ni el benestar, ni la pau. No és el descans. Ni és tan sols de manera directa la virtut. El progrés és essencialment una força, la més perillosa de totes les forces. És la consciència de tot el que és i de tot el que pot ser. Encara que s'aixequi un clam indignat, encara que es fereixin tots els prejudicis, cal dir-ho, perquè és la veritat: Ser més és, primer de tot, saber més".
Saber més suposa haver de recórrer a plantejaments filosòfics com els expressats per Hegel, que defineix el camí sobre el qual avança el progrés i el futur, com el desenvolupament de la llibertat humana i la raó. Llibertat que afecta els éssers humans i als entorns culturals en els quals participa i es relaciona.
Suposa també fer-ho amb els plantejaments del sociòleg i futurista Jeremy Rifkin que aposta per organitzacions en xarxa, en territoris regionals (eco sistemes culturals) com Catalunya i Escòcia, per passar de la globalització a la glocalització. (vida local 24 hores, incloent-hi el treball).
Suposa apostar per una nova societat centrada en les persones i no en els diners i vàlida per a tothom. Aplicant la cultura del discurs crític (el seny de la raó) acompanyant a plantejaments emocionals (la rauxa de voler ser lliures), en entorns comunitaris sustentats en l'amor i l'empatia de compartir en lloc de competir.