En aquests moments una part important de la població de Catalunya aspira a crear un estat independent, dins del marc de la UE. Aquesta aspiració legítima genera un problema amb l'estat espanyol, que la considera del tot inacceptable i la rebutja.
L'essència del moll de l'os d'aquest problema és fàcil d'explicar. Consisteix a aconseguir el vot favorable del 50%+1 en un referèndum binari de Sí/No. Les recents lliçons de la història, posen en evidència els processos fallits referendaris d'Escòcia i el Quebec. Aquests resultats negatius recomanen descobrir l'essència vital dels projectes enfrontats, electoralment més favorables.
La crisi econòmica sistèmica del 2008, ha suposat un abans i un després, en el que un retorn al passat ja no és possible. Ens trobem en una societat en transició, en la que els seus principals reptes són superar la creixent desigualtat social i l'atur estructural crònic. Un projecte engrescador i electoralment favorable d'una Catalunya segle XXI, depèn de solucionar aquests reptes, en quina resolució, la classe política, per la seva clara dependència econòmica dels poders fàctics, hi té poc a fer.
El moll de l'os d'una Catalunya segle XXI, correspon al paper innovador i creatiu d'una societat civil, que malauradament, immersa en un tantsemenfotisme negatiu de passar de tot, el fa difícil, tot i el reconeixement de la seva necessitat, imprescindible i necessària, sense la qual els resultats negatius d'un referèndum independentista, poden portar a fer el ridícul més espantós que cal sobretot evitar.
