La construcció d'una Catalunya segle XXI i la seva independència són dues qüestions que poden anar juntes o separades segons la perspectiva des de la que es miri. La independència de Catalunya és una qüestió política, quina realització és una condició necessària però no suficient per a la construcció d'una Catalunya segle XXI.
El procés cap a la seva independència ha d'estar liderat per la classe política, amb un paper complementari de la societat civil. La independència però, no assegura superar la creixent desigualtat social entre pobres i rics i tampoc el problema de l'atur i la precarietat. Problemes tots ells motivats per consignes econòmiques, que cal acomplir, imposades per una societat socialment alienada per la seva estructura econòmica que la condiciona.
La construcció d'una Catalunya segle XXI, requereix la transformació de l'actual model de producció competitiu, regit per les lleis del mercat, que genera més problemes que solucions. Suposa apostar per un canvi evolutiu, que a poc a poc vagi fent possible la construcció d'una nova societat per a totes les edats, centrada en les persones i no en els diners. Aquest canvi ha d'estar liderat per una societat civil, socialment compromesa, amb un paper complementari de la classe política.
Si encara hi ha persones, en una societat tantsemenfotista, que creuen que un món millor és possible, aquest és el camí per aconseguir la sobirania de Catalunya que ofereix més garanties d'èxit, però, això sí, amb moltes més dificultats per la seva complexitat.
