En una societat en la qual les qüestions econòmiques determinen el seu funcionament, ningú escapa d'aquest determinisme alienant, incloent-hi als membres de la classe política que s'han convertit en dòcils criats dels poders econòmics.
Tot això ve a tomb, per tractar sobre el problema de la independència de Catalunya, que, es vulgui acceptar o no, està condicionada per espais econòmics, entre dos grups dominants que lluiten per mantenir l'actual poder econòmic d'Espanya o per conquerir, per separat, el del territori de Catalunya. És una guerra econòmica entre dues burgesies capitalistes, en la que l'espanyola sempre n'ha sortit guanyadora.
L'actual ingenuïtat de la ciutadania sobiranista, socialment tantsemenfotista, deixant en mans dels partits polítics la solució secessionista, no té en compte, que sigui quin sigui el procés sobiranista, és necessari, imprescindible, aconseguir uns resultats electorals favorables superiors al 50%.
Passa però, que l'alienació dels partits que conviuen a Catalunya, favorables majoritàriament als interessos econòmics d'Espanya, converteix pràcticament en inviable aconseguir aquests resultats. Per fer-ho possible caldria que la majoria del poder econòmic existent en Catalunya, es decantés clarament per una clara aposta independentista, que els permetés ser més rics del que ja són.
La solució del problema dels sobiranistes consisteix doncs, a convèncer les classes dominants catalanes, que una Catalunya independent afavoriria els seus interessos econòmics.