L’ensulsiada del pressupost de la Generalitat provocada pel veto de la CUP, ha posat en evidència dues realitats inqüestionables. La primera que la CUP no funciona com un partit polític, sinó com un esplai polític assembleari, útil en espais testimonials municipals, però no per assumir responsabilitats polítiques en les administracions. La segona que en el procés cap a la independència de Catalunya, s’ha topat amb la crua realitat de no haver aconseguit els vots necessaris, per validar democràticament les seves aspiracions sobiranistes.
Es va fer creure a ingenus i pretesos senyors Esteve, que posant paradetes al carrer per vendre vots sobiranistes, seria possible aconseguir-ne els suficients per poder proclamar la independència de Catalunya. La realitat ha demostrat que no es pot vendre el producte Catalunya segle XXI, quan aquest no existeix. Potser ha arribat el moment de començar-lo a fabricar des de la societat civil. Seria necessari poder comptar amb el necessari capital humà, des de pensadors, enginyers i emprenedors socials i tot tipus de persones de bona voluntat que hi vulguin participar.
El principal escull es troba en l’escadusser compromís social d’una minvada implicació ciutadana, afectada pel fenomen negatiu del tantsemenfotisme, que va inviable trobar els mecanismes i plantejaments necessaris, vàlids per la generació del capital humà indispensable, per al desenvolupament d’una nova societat de la informació i el coneixement, imprescindible per la creació d’una Catalunya segle XXI.