En una conferència-col·loqui, Jordi Sànchez, president de l’ANC, va estar d’acord amb l’afirmació que la independència de Catalunya era una condició necessària, però no suficient per a la creació d’una Catalunya segle XXI.
També va acceptar la proposta del Consell Sènior de Premià, per endegar una campanya a tot Catalunya per repensar els municipis, tot reconeixent la dificultat de trobar persones socialment compromeses, per canviar una societat obsoleta, en la que, de forma escandalosa i vergonyosa, està augmentant la desigualtat social i el desmuntatge de l’estat del benestar.
Aquest acte social va fer palès, si més no, que a més a més de continuar venent el producte, més que nebulós, de quina Catalunya segle XXI volem, potser seria convenient, tocant de peus a terra, apostar per començar a construir-la, amb actuacions reals i tangibles a nivell municipal, que donessin més credibilitat al producte, afrontant totes les dificultats que això pot suposar, principalment les que afecten l’atur i la precarietat.
Dificultats que generen l’etern dilema del “Ser o no Ser”.
Lluitem per canviar el nostre municipi, o ens conformem tirant endavant, a empentes i rodolons, de forma passiva amb el que hi ha, esperant que persones més agosarades ho facin. Des del marc del plantejament de repensar els municipis, i amb la finalitat de marcar un camí més concret i menys teòric per on començar, es podria enfocar en cada municipi sota l’eslògan de MUNICIPI DESPERTA, canviant municipi pel propi de cada lloc.
