La creació de noves eines de comunicació i producció acaba generant canvis revolucionaris. Ha passat amb la predecessora revolució industrial, quina continuïtat l’està assumint la revolució digital, que segurament produirà canvis substancials en les seves formes organitzatives. Cada vegada és més àmpliament reconegut que les grans organitzacions generen una burocràcia que les converteixen en ingovernables.
La defensa de petites organitzacions, amb un funcionament comprensible per als seus membres, s’està convertint en una necessitat imperiosa plenament assumida. El federalisme és una doctrina política i social que agrupa a diferents membres de tot tipus, que s’associen, delegant algunes llibertats i poders a un organisme superior, tot i conservar una certa autonomia, dins d’una estructura jeràrquica, en la que l’òrgan central d’una federació, genera una burocràcia que l’allunya dels problemes reals dels seus membres federats.
A poc a poc estem observant la seva substitució per xarxes, que també agrupen als seus membres, però respectant plenament la seva autonomia. S’estableix una relació interactiva, que permet l’intercanvi d’experiències, que cada membre pot aplicar adaptant-les, al seu entorn particular.
El “xarxisme” com a substitut del federalisme, en l’àmbit polític i social, té la seva escola bressol en els municipis, on mitjançant el funcionament de “Bancs de temps” i la possible creació de monedes locals, ha de fer possible la vida local 24 hores, fomentant l’autosuficiència territorial i energètica.
