El municipi es considera com l’escola bressol de la política, on persones, durant un temps limitat de la seva vida, l’assumeixen com un complement al seu treball professional. En cap cas, aquest compromís social pot consistir en un treball remunerat, per suplir la manca de feina en el món laboral. Viure de la política convertint-la en una professió, suposa la seva negació, en anteposar els interessos personals, als comunitaris del bé comú, que haurien de defensar tots els polítics.
Fer política hauria de consistir a no resignar-se a instal·lar-se en la pràctica de la crítica i la queixa constant, sinó en el tractament dels problemes que afecten realment als ciutadans a qui es representa. Cercant les solucions necessàries, tenint sempre en compte, en cada moment, el contacte i intercanvi amb els seus electors, així com un coneixement el més acurat possible del que passa al carrer i no en els despatxos municipals.
La gestió municipal funciona teòricament, mitjançant una administració amb funcionaris professionalment ben preparats i una classe política, que en determinades ocasions, hauria de ser capaç de prendre les decisions més adequades favorables al bé comú.
És evident que per escollir en cada situació el camí més correcte, seria bo que la classe política tingués una formació adequada sobre l’estudi i coneixement de tècniques necessàries per a la presa de decisions. Això però, no és possible amb vividors polítics, incapaços de liderar la gestió d’un ajuntament. I així ens van les coses.
