Estem vivint una situació inversemblant, molt diferent de la de només 10 anys enrere, quan molts locals religiosos estaven més aviat buits, mentre que en l’actualitat, s’estan omplint en els espais que han canviat la seva estratègia religiosa, dedicant-se de forma preferent, a atendre les necessitats més bàsiques, d’una part cada vegada més nombrosa de la societat, que necessita que se l’ajudi a apaivagar la seva pobresa i precarietat laboral.
La caritat religiosa, pròpia d’una societat tercermundista, ha tornat a aparèixer, omplint un buit social, que reconforta a una societat amb una creixent drogodependència social, que l’impedeix copsar la realitat negativa que l’envolta, limitant-se a fer caritat als pobres. Quan en un país la justícia social és substituïda per la caritat, és evident que ens trobem en una societat caracteritzada per unes grans diferències entre pobres i rics, promogudes per un obsolet sistema capitalista que genera atur, en lloc d’ocupació, i precarietat.
Donar peix i no ensenyar a pescar, s’ha convertit en una acció prioritària, que atempta contra els principis més bàsics dels éssers humans. Tot i que és evident que a una persona que s’està morint de gana, abans que això succeeixi, cal donar-li peix, però, per quant de temps?
Una societat que ha de recórrer a la caritat per sobreviure, sense cap tipus de dubte és una societat sense futur. La manca d’ocupació és un clar atemptat contra la dignitat humana, i per aquest motiu la solució de l’atur, s’ha convertit en una acció prioritària.
