Cadascun dels 7.000 milions d’habitants del planeta Terra és diferent dels altres, no n’hi cap d’igual. Això vol dir que cadascun d’ells ha d’intentar fer el que sap fer. Fent-ho s’ajuda a ell mateix i als altres. Posaré l’exemple de la meva professió que ha estat la d’enginyer de projectes, professionalment en el món industrial i com a jubilat en el de l’enginyeria social.
Un enginyer en pocs casos és un inventor, si no més aviat un aplicador de coneixements ja existents, que els utilitza per crear o millorar noves activitats. Davant d’un problema determinat cerca la millor forma de solucionar-lo, partint d’una idea personal, suficientment mesurada i contrastada, amb solucions paral·leles o molt semblants d’altres ja existents.
En aquests moments el principal problema que afecta la humanitat, és la manca d’un nou model de producció d’àmbit universal, basat en les persones i no en els diners, que sigui capaç de superar l’atur estructural crònic i fer possible la plena ocupació.
Per intentar solucionar-lo, calia elaborar un projecte: el de l’Autosuficiència Territorial (www.aturats40.net), en el que la meva contribució ha consistit a actuar com una esponja, recollint moltes aportacions positives ja existents o pròpies. La posada en funcionament però d’un projecte, requereix la contribució d’executors que el converteixin en una realitat tangible. Persones que assumeixen el que altres no saben fer, en aquest cas, la realització d’un projecte existent per avançar cap a la plena ocupació. On són?
