Els actuals estats-nació es van consolidar als principis del segle XIX i van aconseguir el seu màxim exponent en el XX. Les lluites econòmiques i territorials, sota els principis de la revolució francesa i la revolució industrial, van propiciar la seva creació, incorporant en el seu territori alguns dels seus pobles. Aquests estats, pretenien inculcar el patriotisme nacional als seus súbdits, per a ser utilitzats com l’exèrcit necessari per combatre el dels estats enemics fronterers.
Aquesta defensa estatal del territori, difícil de fer-ho en territoris més petits, en aquests moments no té cap raó històrica de ser. La II Guerra Mundial s’ha convertit en la vacuna necessària per posar fi a les guerres territorials en l’àmbit europeu.
Els nous plantejaments d’autosuficiència territorial, sustentats en les noves formes de comunicació global via Internet, les noves fonts energètiques basades en les energies renovables i el replantejament relatiu de la ciència basat en la física quàntica, estan fent possible un retorn a la cultura mil·lenària dels diferents pobles d’Europa, constituïts com a eco sistemes culturals, en una nova organització territorial que faci possible recuperar l’Europa dels Pobles.
El més difícil d’aquesta recuperació, demana trencar les barreres interposades pels estats-nació, per part de qualsevol dels diferents pobles europeus que avui dia pretenen aconseguir-ho. Una vegada travessada aquesta barrera, el seguiment dels altres pobles serà molt més ràpid i totalment imparable.
