Les reaccions a l’actual desencís i conformisme de la societat es limiten a crítiques i protestes, que serveixen de ben poc, perquè no estan acompanyades de les necessàries accions constructives i positives, per promoure canvis socials, que requereixen el necessari suport del pensament crític, imprescindible per fer possibles aquests canvis. La manca d’aquest pensament és determinant en la realització d’aquestes activitats, que no es fan per no haver de pensar o bé no es vol pensar per no haver de fer-les.
Tot això en el supòsit que aquest pensament sigui assequible a la majoria de la societat, que no és el cas, la qual cosa converteix a la capacitat de pensar i raonar en una assignatura pendent, quin aprenentatge requereix un gran esforç intel·lectual, que molta gent no està disposada a fer, ja sigui per la seva gran dificultat, perquè no se l’hi ha ensenyat a fer-ho o per la influència negativa dels grans mitjans de comunicació, que tenen com a objectiu promoure que la gent no pensi, per evitar posar en evidència el desgavell d’un sistema capitalista, totalment obsolet, que en la seva etapa final crea més problemes que solucions.
El psicòleg Ken Wilber afirma que la principal desigualtat en la societat actual, no és la gran diferència entre pobres i rics, sinó la produïda en la capacitat intel·lectual per pensar, que fins a cert punt, hauria d’obligar a les persones pensants, a haver de liderar els canvis socials, imprescindibles i necessaris en una societat anomenada del coneixement.
