El resultat de les votacions de les eleccions municipals de l’any 1931, va fer possible enderrocar a la monarquia borbònica i proclamar, en primer lloc la República de Catalunya, seguida posteriorment per la proclamació de la II República d’Espanya, en la que va quedar inclosa Catalunya.
Molts dels pares i avis dels actuals hereus del franquisme, amb la força de les armes, van provocar la guerra civil i posterior dictadura franquista, que va durar 40 anys fins a la mort del dictador, que mitjançant la política de la por va convertir en súbdits submisos la seva ciutadania.
Avui dia, després de prop de 40 anys de la mort de Franco, ens adonem que l’anomenada transició per instaurar la democràcia, va deixar “atado y bien atado” l’actual període postfranquista, com una pseudodemocràcia que va mantenir intactes els models de corrupció franquistes, alimentats per la gestió fraudulenta de l’obra pública, tal com fàcilment es pot constatar en la majoria de comunitats d’Espanya. No és gens estrany que la societat civil de Catalunya digui prou i vulgui endegar un nou camí cap a una regeneració democràtica per millorar la seva qualitat de vida.
D’on no n’hi ha no en pot rajar i és per això que la falsa transició postfranquista, requereix en aquests moments una ruptura, que permeti fer cau i net amb el caduc sistema actual, liderat pel nacionalisme espanyol, que ens ha portat on estem. Ara és l’hora de començar a crear un nou estat, que faci possible superar l’actual xacra de l’atur i la corrupció.
