No només estem entrant en una societat envellida, sinó que ja hi som. Les persones que estan cobrant una pensió de jubilació, es poden considerar privilegiades, tot i que segurament dintre de pocs anys, es produiran unes retallades significatives, degudes a la manca d’ingressos de persones assalariades condemnades a l’atur, en l’entorn d’un sistema, en el que les persones riques són cada vegada més riques i les pobres més pobres.
En aquests moments difícils de transició, d’una societat que no funciona cap a una de nova que ningú sap del tot com serà, no ens podem permetre acceptar resignadament el deteriorament de l’actual societat.
No podem mirar cap a un altre costat i no afrontar la realitat, sinó trobar la força i la convicció necessàries dins de nosaltres mateixos, per tal d’actuar amb realisme però, també, i això és tant o més important, amb una actitud creativa i positiva.
Quan una persona es jubila entén que entra en una etapa desconeguda, que la porta a no pensar, a no voler aprofundir la seva realitat. Es produeix una espècie de ceguesa mental, una manca de percepció del que realment li passa. Malauradament uns quants anys després, moltes d’aquestes persones s’adonen, ja segurament massa tard, que han estat mal aprofitats.Que s’ha perdut el temps en no considerar l’envelliment com una aventura, que pot implicar reptes i riscos, però també alegries.
Avui dia no hi ha cap etapa vital gratificant, ni la joventut es pot dir que ho sigui, amb el seu gran nivell d’atur. Lluitar per canviar-ho és l’objectiu.
