L’actual societat regida per les lleis del mercat, s’ha convertit en una espècie d’olla de pressió, en la que, per augmentar la seva capacitat receptora de diners, hi ha introduït vàlvules de seguretat. El capitalisme més tardà et deixava pensar i també et deixava dir el que volguessis.
El postcapitalisme a més a més t’anima a queixar-te de les seves injustícies i a denunciar-les, sempre i quan, tenint o no feina, acompleixis les seves regles econòmiques. Les persones poden dir i fer tot el que els vingui de gust, sempre, però, tenint en compte que la pela és la pela i que el diner és el fals ídol al qual cal rendir adoració i homenatge, sotmetent-se a les seves lleis injustes.
Aquestes vàlvules són les que fan possible que la bomba de rellotgeria, que la crisi ha convertit a la societat actual, no exploti. Totes les protestes als carrers dels indignats, els iaioflautes, la plataforma dels afectats per les hipoteques i totes les altres protestes actuals i venidores serveixen de ben poc. En tot cas, serveixen per fomentar el "menfotisme" d’una societat desencisada que no creu en res i passa avorrida de tot.
A Espanya però succeeix quelcom diferent. El primitivisme de la seva classe política, amb accions polítiques autoritàries injustes, pròpies d’una oligarquia arcaica i reaccionària, pot acabar generant possibles reaccions imprevisibles de la ciutadania. Això, però, no vol dir que no hi hagi res a fer. Des del moviment sènior proposem l’autosuficiència territorial per avançar cap a la plena ocupació.
