Si per un moment som capaços de fer el gran esforç de pensar, clarament ens podem adonar de viure en una plutocràcia, un govern dels rics, que han convertit en pura comèdia l’actual pseudodemocràcia.
Estudis psicològics han demostrat científicament que els rics, un 15% de la població, actuen com a psicòpates avariciosos, que no s’acontenten amb els diners que tenen i d’una forma compulsiva en volen tenir cada vegada més. Per aconseguir-ho utilitzen la llei de la selva, actuant com animals depredadors, que no tenen consciència del mal que estan fent a la resta de la societat. Estan frenant el procés evolutiu dels éssers humans, que hauria de fer possible superar les seves etapes més primitives, per avançar cap a un desenvolupament integralment humà.
Estem vivint en un món de bojos, governat per una minoria de rics psicòpates, gràcies a una majoria de persones explotades, que amb la llei del mínim esforç, s’han convertit en panxes contentes domesticats pel consumisme i l’individualisme, renunciant a afrontar amb dignitat els reptes del seu cicle vital. No obstant això, hi ha optimistes que proclamen que tots els problemes tenen solució i que l’actual crisi no és res més que una munió de problemes de principiants, en el camí cap una societat més justa i solidària.
És inconcebible que la bestialitat dels rics s’imposi a la raó d’aquests optimistes, plenament assabentats del que realment passa, que per poc que s’organitzin, haurien de ser capaços de reconduir una societat totalment irracional.
