En el transcurs de la història de la humanitat han existit diferents formes d’aconseguir els productes necessaris per a la seva supervivència. Les principals d’aquestes formes o models de producció han estat: el recol·lector, l’horticultura, l’agrari, l’industrial i el xarxa.
Els models de producció utilitzats per la humanitat per cobrir les seves necessitats bàsiques, acaben determinant el seu procés de vida social, econòmica, política i espiritual. No és la consciència de l’home la que determina la seva manera de ser, sinó al revés, és la seva manera de ser social la que determina la seva consciència. Si volem canviar la forma d’entendre el món, cal canviar el seu model de producció, que és el que finalment acaba essent determinant.
Les relacions de gènere en totes aquestes etapes han estat primordialment masculines. En l’etapa recol·lectora i agrària, es necessitava la força física dels homes, dedicant-se les dones a tenir cura de la família. L’horticultura és l’única etapa en la que va existir un predomini de la dona, quasi bé igualitari amb els dels homes, pel fet de que la dona podia cuidar de l’horta sense posar en perill el seu embaràs. Aquesta recuperació del paper de les dones es va tornar a produir en l’etapa industrial, quan les màquines van començar a substituir la força física dels homes.
El nou model de producció basat en la xarxa, amb Internet i la informàtica com a eina d’organització, comunicació i relació, farà possible que les dones tinguin un paper social fonamental com mai s’havia donat.
