Cal establir una clara diferència entre reforma i revolució. En els moments que ens trobem, amb un sistema capitalista en la fase final del seu període històric, creure que és possible reformar-lo, és més utòpic que creure en una alternativa pacífica revolucionària. Aquest raonament plenament assumit pel moviment sènior, predisposa a apostar clarament per una revolució pacífica, que com històricament ha succeït sempre, comença per la creació de nous models de producció, en aquest cas, basats en l’autosuficiència territorial i l’autogestió.
Avui dia parlar de revolució no té res a veure amb la violència històrica, sinó més aviat amb plantejaments innovadors i creatius, molt normals en una nova societat que s’anomena del coneixement. Les revolucions socials no es produeixen perquè la ciutadania trobi intolerable la societat existent, sinó per la tensió insostenible entre allò real i allò possible, entre el que és i el que podria ser. La precarietat, la misèria d’àmplies capes de la societat no produeixen revolucions per elles mateixes, sinó més aviat desmoralització i pitjor encara, una lluita personal per la supervivència o revoltes violentes que no condueixen a res.
Per fer una revolució el més important és tenir un projecte concret per construir el que podria ser. Aquest projecte en cap cas pot consistir en propostes demagògiques que afalaguen a les masses però que són del tot inviables. La proposta del moviment sènior es pot veure a: www.euroseniorpremia.net/arxius/propostaseniorcat.pdf
