Hi ha qui creu comparable el crac del 29 amb l’actual crisi del 2008. Res més lluny de la realitat, tot i que totes dues són consubstancials i pròpies del sistema capitalista. La població mundial de l’any 29 era de 2.000 milions de persones, mentre que actualment en som 7.000 milions.
Mentre que en l’any 29 no hi havia cap problema en les extraccions de combustible sòlid, l’any 2008 es va produir l’efecte conegut amb el nom de “Peak oil” que suposa el començament del declivi de la utilització del petroli com a font energètica. L’actual atur estructural i la deslocalització eren completament desconeguts en els anys 30, tal com demostren les taxes d’alta ocupació aconseguides desprès de la II Guerra Mundial, que és qui realment va fer possible superar la crisi del 29.
En els anys 30 la creació de riquesa era produïda per l’economia productiva, mentre que l’actualitat el sistema capitalista degut a la globalització, funciona amb una especulació irracional, que l’ha convertit en incontrolable, insostenible i completament obsolet per solucionar els problemes de l’actual població mundial. Tots els diferents models de societat que han existit en el passat, neixen, es desenvolupen i moren.
El capitalisme no s’escapa d’aquesta etapa final prèvia a la mort, que com li passa a l’envelliment, no és possible rejovenir, es una llei de vida. Afortunadament en aquests moments estem vivim el solapament de dos models de societat, un de vell que mor i un de nou que està naixent.
