El moviment sènior, de caràcter intergeneracional, persegueix fer possible una societat per a totes les edats. El seu lideratge correspon a les persones sèniors, una quarta part de població, considerada com un gegant adormit al que cal despertar. Com a punt de sortida es defensa la plena ocupació, necessària per endegar un nou camí cap a una alternativa pacífica, possible i concreta a l’actual civilització pre-humana. S’estima que una societat regida pel principi materialista de la cobdícia, pròpia de la llei del mercat, és incompatible amb una societat envellida. És per aquest motiu que cal cercar i plantejar un nou model de societat que aposti per l’ajuda mútua. No es pot continuar defensant el tenir més, sinó el poder ser cadascun ell mateix. Es tracta de ser coherents amb una població mundial de 7 milions de persones, totes elles diferents, entesa com un puzzle que cal completar. És paradoxal que la proposta sènior per la plena ocupació porti a un plantejament, defensat a Catalunya fa més de 100 anys. Suposa una clara aposta per models de producció autogestionats, fonamentats en el cooperativisme i l’ajuda mútua, en un entorn d’autosuficiència territorial, però amb una diferència substancial, en disposar avui dia de xarxes distribuïdes que permeten el lliure accés al coneixement i a la comunicació. També energies verdes renovables que faciliten la utilització de noves energies, que poden ser localment produïdes. Suposa canviar la cobdícia del competir per l’ajuda mútua del compartir. Moviment sènior
Josep Aracil i Xarrié. President d’eurosènior
El moviment sènior, de caràcter intergeneracional, persegueix fer possible una societat per a totes les edats. El seu lideratge correspon a les persones sèniors, una quarta part de població, considerada com un gegant adormit al que cal despertar. Com a punt de sortida es defensa la plena ocupació, necessària per endegar un nou camí cap a una alternativa pacífica, possible i concreta a l’actual civilització pre-humana. S’estima que una societat regida pel principi materialista de la cobdícia, pròpia de la llei del mercat, és incompatible amb una societat envellida. És per aquest motiu que cal cercar i plantejar un nou model de societat que aposti per l’ajuda mútua. No es pot continuar defensant el tenir més, sinó el poder ser cadascun ell mateix. Es tracta de ser coherents amb una població mundial de 7 milions de persones, totes elles diferents, entesa com un puzzle que cal completar. És paradoxal que la proposta sènior per la plena ocupació porti a un plantejament, defensat a Catalunya fa més de 100 anys. Suposa una clara aposta per models de producció autogestionats, fonamentats en el cooperativisme i l’ajuda mútua, en un entorn d’autosuficiència territorial, però amb una diferència substancial, en disposar avui dia de xarxes distribuïdes que permeten el lliure accés al coneixement i a la comunicació. També energies verdes renovables que faciliten la utilització de noves energies, que poden ser localment produïdes. Suposa canviar la cobdícia del competir per l’ajuda mútua del compartir. 
