El sociòleg Jeremy Rifkin, en el seu llibre “El final del trabajo”, va pronosticar fa 20 anys, la xacra de l’atur. Per superar-la, el moviment sènior proposa la plena ocupació, com el resultat d’un pensament molt acurat sobre el que cal fer. És paradoxal que la reflexió sènior, hagi finalment coincidit amb plantejaments defensats pels nostres besavis 100 anys enrere. El moviment obrer es va caracteritzar per la ideologia llibertària, que defensava el cooperativisme i l’ajuda mútua i tenia tres pilars bàsics.
La il·lusió com l’element necessari per tirar endavant projectes comunitaris de transformació social. El coneixement per captar la realitat social i cultural, amb la finalitat de transformar-la. El reconeixement de que la ignorància esclavitza i el coneixement atorga la llibertat, per aconseguir l’harmonia i la felicitat que dóna sentit a la vida. Finalment l’acció i l’esforç de l’activisme necessari per transformar la societat. Utilitzant el sentit comú per triar un mètode i provar-ho, i si falla, admetre-ho francament i provar-ne un de nou, intentant, sobretot en cada moment, fer alguna cosa positiva.
La plena ocupació proposada pel moviment sènior, suposa una clara aposta per l’autosuficiència territorial i un clar retorn a la relocalització industrial dels pobles. Manca però, per fer-ho possible, els tres pilars bàsics dels nostres besavis. No tenim il·lusió, ni un veritable coneixement de la nostra realitat, ni l’esforç necessari per transformar la societat. És per això que estem ben apanyats.
