Des d’una vessant humana, el paradigma d’una estructura jeràrquica de valors amb rostre humà, hauria de prioritzar, en primer lloc, la ideologia (el concepte de l’home). En segon lloc la política (la forma d’organitzar-se). Finalment, en tercer lloc, l’economia (la valoració d’activitats). En cap cas, com en l’actualitat, l’economia ha de ser el factor més important. Quan això succeeix s’està creant una societat de molts pocs rics, molts més pobres i moltíssim més indigents.
Un canvi de paradigma podria començar ideològicament apostant pel compartir enlloc del competir. Políticament per una societat xarxa autogestionada. Econòmicament per una producció sana centrada en les persones i no en el mercat, basada en l’autosuficiència territorial i l’ajuda mútua. El Moviment Sènior proposa una alternativa sènior pacífica al sistema capitalista, començant per posar sobre la taula el problema de l’atur, quina solució passa per la plena ocupació.
La existència d’un 25% de la població de sèniors retirats inactius, no és una casualitat, sinó una oportunitat per poder utilitzar aquest valuós capital humà sènior infrautilitzat i desaprofitat. No es tracta de ser anticapitalistes criticant el seu sistema, sinó de substituir-lo construint un nou projecte, adequat a les necessitats del segle XXI, concret i creïble, partint de les tres “E”. La de l’Efectivitat de voler fer una cosa i fer-la. La de l’Eficàcia de fer en cada moment el que toca fer. Finalment la de l’Eficiència de fer bé el que toca fer.
