Finalment un ministre del govern d’Espanya ha reconegut que amb la creació del nou estat de Catalunya dins de la UE, l’estabilitat econòmica i social d’Espanya trontollaria. Un concert econòmic suposaria que els diners generats per Catalunya, no es repartissin en territoris de l’estat espanyol, on es constata gaudeixen de millors prestacions que les dels generosos catalans. Cal que ens traiem la vena dels ulls, assumint que Catalunya només podrà ser rica i plena quan deixi de pertànyer a Espanya i es converteixi en un estat interdependent de la UE. L’actual estat de les autonomies, molt semblant al d’un hipotètic estat federal, Catalunya ja l’ha provat i ha estat negatiu. Sigui quina sigui la forma de govern, de cap de les maneres l’actual oligarquia cavernícola espanyola acceptarà una Catalunya diferent, amb una cultura, llengua i hisenda pròpia.
La independència de Catalunya és un gran repte que els catalans estan disposats a afrontar. Seria molt bo i positiu que la resta d’Espanya assumís també, el gran repte de plantar cara a l’actual oligarquia, que des dels Reis Catòlics ha malmès tot el que ha tocat, qüestió feta palesa avui dia, amb més d’un 25% d’atur. Si històricament aquesta rebel·lió dels espanyols, desprès d’enderrocar a la dinastia de l’actual monarquia i proclamar la II República, va ser frenada amb la violència de les armes d’una guerra civil i una dictadura, avui dia, dins del marc de la UE, a l’actual oligarquia hereva del franquisme, no els hi és possible treure de nou els tancs al carrer.
