L’actual moguda creixent cap a la independència de Catalunya, pot servir per conèixer el tarannà de la cultura catalana, caracteritzada pel seny i la rauxa. Des de fa cents d’anys, utilitzant la raó i el seny s’ha defensat la identitat catalana, parlant de la seva història i de la llengua. Aquest tipus de defensa mai ha estat majoritària. En canvi quan l’activisme i la rauxa del poble d’Arenys de Munt, fregant la legalitat de la constitució espanyola, va convocar una consulta sobre el dret a decidir, tot va canviar.
La rauxa d’entendre que la pela és la pela amb una hisenda pròpia, que un sistema trilingüe amb un 50% en català, un 30% en castellà i un 20% en anglès i finalment que una doble nacionalitat pels que hagin tingut l’espanyola, seria possible en una Catalunya independent, està fent que tot sigui diferent. El seny d’una Catalunya independent, l’acabarà fent possible la rauxa dels seus avantatges, popularment acceptats.
Després de 15 anys de funcionament del Consell Sènior, defensant amb seny el Moviment Sènior cap una societat per a totes les edats, aquest moviment realment no s’ha acabat de posar del tot en marxa. Fa falta la rauxa d’activistes socialment compromesos, capaços de passar de les idees a realitats tangibles de veritables canvis socials.
Cal que siguin suficientment engrescadors per crear entorns ambientals positius, que suposin avantatges creïbles, per passar del seny del Moviment Sènior a la rauxa de les seves aplicacions pràctiques. Ara més que mai necessitem activistes arrauxats.
