Sense cap tipus de dubtes, la majoria dels espanyols són conscients de l’existència d’una oligarquia cavernícola i reaccionària, que des de fa segles els explota. Són una minoria d’explotadors, caracteritzats per la seva hidalguia caballeresca.
Cacics, que amb l’expulsió dels moros, van cristianitzar els territoris conquerits i que com a recompensa, van demanar a Deu la concessió d’una espècie de butlla, que els hi permetés poder viure sense treballar. Tot i que lògicament aquesta butlla no els hi va ser concedida, ells han estat sempre plenament convençuts del seu atorgament i des de llavors, actuen amb plena prepotència, cometent tota classe d’espolis i abusos.
La darrera vegada que una majoria d’espanyols il·lusionats, va plantar cara a aquesta oligarquia, amb uns plantejaments progressistes, va aconseguir enderrocar a una monarquia obsoleta i proclamar la II República. Malauradament, una vegada més, l’oligarquia cavernícola, va reaccionar amb un cop d’estat militar.
Una llarga guerra civil amb milers de víctimes. Matances que van continuar en la postguerra per atemorir a una població vençuda, que va defensar amb la seva sang el seu esperit democràtic i progressista. En aquests moments, l’herència de Franco, de deixar-ho tot “atado y bien atado” té plena vigència.
És clarament evident el fracàs d’una transició que ha deixat intacta tota l’oligarquia reaccionària. Una vegada més, Catalunya, sense por, els hi comença a plantar cara. Cal, però, que altres territoris també ho facin.
