Ningú posa en dubte que Catalunya ha estat sempre un país emprenedor, capaç de fer una revolució industrial, que va permetre donar feina a molta gent d’altres indrets d’Espanya. Avui dia, la Constitució Espanyola, enlloc de promoure el benestar dels catalans, ha esdevingut una cotilla que no li deixa ser el que realment podria ser.
La transició de la dictadura a la democràcia va deixar quasi bé intacta, la mentalitat franquista reaccionària “De una España Grande y Libre”, que ara malauradament vol ressuscitar. En aquests moment molts catalans, sigui quin sigui el seu lloc d’origen, que viuen i treballen a Catalunya i volen ser catalans, s’adonen que la cotilla reaccionària els impedeix endegar la necessària revolució digital, per superar la descarnada xacra de l’atur i l’emigració forçosa de la joventut més preparada.
Molts d’ells, un milió i mig, han dit PROU!. S’adonen que les seves relacions amb espanyols no catalans han empitjorat i han arribat a la conclusió que la millora d’aquestes relacions, es pot aconseguir amb la independència d’una Catalunya que esdevenint ella mateixa, pot a ajudar, a la vegada, a que Espanya també ho acabi sent, superant d’una vegada per totes, la mentalitat reaccionària de molts dels seus dirigents polítics, que encara creuen en la indissolubilitat de la pàtria.
No s’adonen que avui dia, la utilització de les noves tecnologies i energies, condueix a que Europa acabi sent una organització política dels pobles, entre els que Catalunya hi té un lloc.
