L’emigració tornar a ser, una altra vegada, una necessitat social que afecta sobretot la nostra joventut, amb més d’un 50% d’atur. Moltes persones grans que es van veure obligades a emigrar a països d’Europa, saben perfectament que no ho varen fer per conèixer noves formes de vida, sinó per pura supervivència.
L’emigració sempre ha estat una forma forçada de marxar del territori propi, on no hi havia possibilitats de guanyar-se la vida, per cercar-la en altres contrades, amb totes les dificultats que això pot suposar, per a la convivència en entorns culturals diferents. L’emigració de la nostra joventut, amb un alt nivell de formació, suposa una gran pèrdua de capital humà, molt necessari per millorar la nostra qualitat de vida.
Tant l’emigració, que de nou tornarem a patir, com la immigració que en un país com el nostre, amb més d’un 23% d’atur, resulta del tot insuportable, no són res més que les lacres de l’actual sistema econòmic, que converteix les persones humanes en moneda de canvi de l’explotació capitalista. Avui dia ens adonem que la joventut, que es veu obligada a emigrar, no ho fa per gust sinó per obligació.
Ens adonem que una persona, sigui del país que sigui, en cap lloc està millor que en el seu propi territori. És molt diferent el cas d’un jove, que voluntàriament va a estudiar una temporada a un país estranger, que haver d’estar-hi perquè no troba feina a casa seva. Cal cercar solucions per eradicar del tot la necessitat obligada de viure en un país que no és el propi.
