Es creia que sense ell, l’empresa no funcionaria i es troba abocat a una prejubilació abans dels 60 anys, voluntària a canvi de no haver d’estar assegut en una cadira controlant les musaranyes. No acaba d’entendre com és possible que un company seu de més edat, continuï en l’empresa. La seva dona el considera un trasto, que fa més nosa que servei, en envair durant 24 hores el seu territori. Tot i que intenta assumir la seva situació amb normalitat, el seu subconscient no deixa de recordar-li que s’ha comès una injustícia, generadora d’una clara disminució en la seva autoestima. És tan gran el seu desencís que aposta per no pensar, creu que si ho fes, encara seria pitjor.
Donat que les condicions econòmiques de la seva pre-jubilació no han estat dolentes, opta per malbaratar el seu temps realitzant una vida mediocre i banal, jugant al tennis o al golf, i fent tertúlies de cafè, que no serveixen per a res, fora de consumir temps. Malauradament, fora de treball, no acaba de trobar sortides vitals, simplement perquè no està de moda l’aprofitament del talent sènior, mitjançant el seu reconeixement social.
Avui dia però, existeixen propostes sèniors concretes, vàlides per fer possible que moltes persones prejubilades cerquin i trobin el seu sentit de la vida. Es tracta de participar en la creació de la Xarxa Eurosenior (www.eurosenior.net). Els prejubilats maresmencs i també d’altres, poden venir a la reunió del primer divendres de cada mes, en el Consell Comarcal del Maresme, a les 10 del matí.
