Quan es parla de que el segle XXI serà el de la gent gran, cal afegir que serà liderat per dones. Amb l’edat els homes es van convertint en persones menys participatives que les dones, les quals s’alliberen del seu paper passiu i es tornen més actives, es a dir, més “masculines”. A partir de l’efecte “niu buit” que es produeix quan els fills abandonen la llar familiar, la dona que es troba sola, es comença a plantejar una nova etapa vital en adonar-se que encara té temps per tallar el bacallà.
En les associacions de gent gran de tercera generació, les del sèniors, la col·laboració femenina és fonamental, les dones sèniors són les que empenyen amb més força els vagons de l’associació. Aquesta situació, però, és transitòria ja que amb els temps han d’acabar fent de màquina. Per aconseguir-ho, han de superar el seu baix nivell d’escolaritat i la seva manca professional en la gestió empresarial.
Podríem dir que avui dia les dones sèniors culturalment no estan preparades, però ho estaran ben aviat i això permet pronosticar que acabaran tallant el bacallà, circumstància de la que en sortiran beneficiades elles mateixes però també la resta de la societat. S’ha de dir d’una manera clara i rotunda que la vellesa ha d’acabar essent femenina i segurament per això les dones viuen més anys que els homes. Es sabut que actualment en molts estudis universitaris les dones estan prenent la davantera als homes. Quan aquestes dones arribin a sèniors aquesta situació més favorable serà determinant.
