En una tertúlia radiofònica de joves i sèniors es va plantejar la qüestió de com avançar cap a una nova societat, que permetés l’autorealització personal i la conquesta de la felicitat i la llibertat humana, mitjançant l’esforç i la limitada capacitat humana de la raó.
Es va comentar la mil·lenària llei del pèndul, fins aquests moments posicionat en l’extrem de l’agressivitat, defensat pel filòsof Hobbes que va afirmar que “l’home és un llop per a l’home”, però que actualment comença a oscil·lar cap a l’altre extrem, defensat pel filòsof Rousseau que va afirmar tot el contrari “l’home és bo per naturalesa” i és la seva relació amb la societat la que el converteix en dolent. Postulat filosòfic avui dia plenament corroborat per la ciència, en els seus estudis genètics sobre la naturalesa humana.
Aquest dos plantejaments mostren clarament que l’home pot ser agressiu o bo, segons es decanti per l’agressivitat i la cobdícia humana o per l’empatia i l’ajuda mútua. Tot i que aquestes dues formes d’actuar són possibles, si s’aposta per un comportament basat en la bondat humana, cal en primer lloc canviar la societat que converteix en dolent a l’home.
Segons Karl Marx els models de producció són els que configuren el funcionament de la societat i per tant el desllorigador per produir canvis socials passa per transformar els actuals models de producció, quins models més favorables són precisament, els de les cooperatives autogestionades, amb una àmplia tradició a Catalunya, defensada pels nostres avis.
