Tocar fons

Josep Aracil i Xarrié. Consell Sènior Premià de Mar.

Què podem esperar d’una societat civil que te com a màxima figura Belen Esteban i els programes escombraries televisius? Una societat en la que la màxima aspiració de molt jovent és la de ser funcionaris per assegurar-se un lloc de treball per a tota la vida, massa vegades aplicant la llei del mínim esforç. Són només els especuladors immobiliaris capitalistes, els culpables de l’actual crisi? Cal oblidar que molts d’aquests especuladors eren persones assalariades que creien que també tenien dret a fer-se rics ràpidament? Ens trobem davant una societat caracteritzada per la mediocritat que ha renunciat  a pensar i que camina cap un desgavell, cada vegada més accentuat, que només es pot frenar des d’una societat civil organitzada que digui: prou, fins aquí hem arribat.Cal una regeneració democràtica iniciada des dels municipis, el lloc on és possible parlar de realitats polítiques i socials tangibles, les que realment coneixen els ciutadans, encara que això suposi haver de mullar-se, de donar la cara parlant d’accions negatives de persones amb noms i cognoms, amb les que et pots trobar pel carrer. Cal una reestructuració dels ajuntaments suprimint personal incompetent i endollat, i polítics que viuen de la política enlloc de viure per a la política. Les properes eleccions municipals haurien de servir per endegar una nova forma de fer política, mitjançant la incorporació de noves persones socialment compromeses, capaces de dedicar un període de la seva vida al servei de tota la població.