La recent sentència judicial favorable a l’ensenyament en castellà pretén assegurar que tots els escolars parlin el castellà, la qual cosa és una afirmació innecessària i supèrflua, que només pretén imposar una política nacionalista espanyola. És quasi bé impossible trobar un escolar a Espanya que no el parli. Potser el que es persegueix és que hi hagi escolars a Catalunya que no parlin català. Tant si un és separatista o no, és inconcebible apostar per anul·lar a Catalunya l’ensenyament de l’espanyol, com una de les llengües més parlades al món, així com tampoc de lla llengua anglesa com una de les llengües de comunicació més parlades a tot el món. El que hauria de quedar molt clar és que el manteniment d’una llengua minoritària, com el català, requereix imposar una obligatorietat en el seu ensenyament per assegurar la supervivència en els seus àmbits d’influència. En cas contrari aquestes llengües minoritàries poden acabar desapareixent engolides per les majoritàries amb les que conviuen. La recuperació de les essències més arcaiques del nacionalisme espanyol que pretén fer desaparèixer les peculiaritats de la cultura catalana, genera una reacció contrària, cada vegada més ostensible, que potencia el renaixement del separatisme català. S’està creant d’una manera creixent, la percepció de que podríem viure molt millor separats d’Espanya enlloc d’units. Sense trencar els llaços fraternals, que durant tants anys hem mantingut. Amics i respectuosos, sí, però separats. Segur que si més no, econòmicament ens seria favorable. El castellà
Josep Aracil i Xarrié. Consell Sènior de Premià de Mar
La recent sentència judicial favorable a l’ensenyament en castellà pretén assegurar que tots els escolars parlin el castellà, la qual cosa és una afirmació innecessària i supèrflua, que només pretén imposar una política nacionalista espanyola. És quasi bé impossible trobar un escolar a Espanya que no el parli. Potser el que es persegueix és que hi hagi escolars a Catalunya que no parlin català. Tant si un és separatista o no, és inconcebible apostar per anul·lar a Catalunya l’ensenyament de l’espanyol, com una de les llengües més parlades al món, així com tampoc de lla llengua anglesa com una de les llengües de comunicació més parlades a tot el món. El que hauria de quedar molt clar és que el manteniment d’una llengua minoritària, com el català, requereix imposar una obligatorietat en el seu ensenyament per assegurar la supervivència en els seus àmbits d’influència. En cas contrari aquestes llengües minoritàries poden acabar desapareixent engolides per les majoritàries amb les que conviuen. La recuperació de les essències més arcaiques del nacionalisme espanyol que pretén fer desaparèixer les peculiaritats de la cultura catalana, genera una reacció contrària, cada vegada més ostensible, que potencia el renaixement del separatisme català. S’està creant d’una manera creixent, la percepció de que podríem viure molt millor separats d’Espanya enlloc d’units. Sense trencar els llaços fraternals, que durant tants anys hem mantingut. Amics i respectuosos, sí, però separats. Segur que si més no, econòmicament ens seria favorable. 
