El filòsof Hegel entenia el procés evolutiu de la història com el progrés del concepte de llibertat. Un coneixement més profund de la veritat, té molt a veure amb la dita “La veritat us farà lliure”, la qual cosa ens porta a afirmar que per ser més lliures cal, abans que tot, saber més. Hi ha dues ideologies que tenen com a base la llibertat, com són el liberalisme i el moviment llibertari o anarquista, amb el principi comú d’apostar per la supressió de l’estat. Existeix però una gran diferència en la manera d’interpretar la llibertat, que en el liberalisme està fonamentada en la llei del més fort, també coneguda com la llei de la selva, del més gran que es menja al més petit. En l’anarquisme, en canvi, es defensa l’ajuda mútua i la solidaritat comunitària, amb l’establiment de cooperatives autogestionades. Una altra diferència es constata en la llibertat d’escollir qualsevol tipus de serveis defensada pel liberalisme que es contraposa a la igualtat d’oportunitats promoguda per l’anarquisme, qüestió que es fa clarament palesa en l’educació. Els anarquistes defensen l’escola pública unificada per fer possible que l’ensenyament sigui assequible a tothom, enlloc de poder escollir una escola privada, assequible a rics amb els recursos econòmics necessaris.Aquest accés a l’educació condicionada pels diners, és un clar exemple del concepte liberal de la llei de la selva, que condemna als pobres a ser-ho cada vegada més i premia els rics, per que també ho siguin més. La llibertat
Josep Arancil i Xarrié. Consell Sènior Premià de Mar.
El filòsof Hegel entenia el procés evolutiu de la història com el progrés del concepte de llibertat. Un coneixement més profund de la veritat, té molt a veure amb la dita “La veritat us farà lliure”, la qual cosa ens porta a afirmar que per ser més lliures cal, abans que tot, saber més. Hi ha dues ideologies que tenen com a base la llibertat, com són el liberalisme i el moviment llibertari o anarquista, amb el principi comú d’apostar per la supressió de l’estat. Existeix però una gran diferència en la manera d’interpretar la llibertat, que en el liberalisme està fonamentada en la llei del més fort, també coneguda com la llei de la selva, del més gran que es menja al més petit. En l’anarquisme, en canvi, es defensa l’ajuda mútua i la solidaritat comunitària, amb l’establiment de cooperatives autogestionades. Una altra diferència es constata en la llibertat d’escollir qualsevol tipus de serveis defensada pel liberalisme que es contraposa a la igualtat d’oportunitats promoguda per l’anarquisme, qüestió que es fa clarament palesa en l’educació. Els anarquistes defensen l’escola pública unificada per fer possible que l’ensenyament sigui assequible a tothom, enlloc de poder escollir una escola privada, assequible a rics amb els recursos econòmics necessaris.Aquest accés a l’educació condicionada pels diners, és un clar exemple del concepte liberal de la llei de la selva, que condemna als pobres a ser-ho cada vegada més i premia els rics, per que també ho siguin més. 
