La vellesa, entesa com una etapa decadent caracteritzada per l’entrada en situacions de dependència, és considerada per les pròpies persones grans amb mentalitat de súbdit, les més propenses a patir-la, com un tema tabú, totalment ignorat i desconegut, que no les afecta a elles, sinó a l’administració. No obstant això, els sèniors, les persones de 50 anys o més, retirades del treball remunerat per qüestions d’edat, en ser conscients amb mentalitat de ciutadà, de la seva existència, tenen por d’envellir aparcats en una residència geriàtrica, àmpliament rebutjades en molts països de la UE, per ser econòmicament insostenibles i conceptualment perverses.
Estimen que el primer pas per resoldre un problema, consisteix en reconèixer-lo com a tal, procedint a la seva divulgació, sense la qual el problema no existeix. El Consell Sènior de Premià, creador del Moviment Sènior, considera, que no es pot seguir planificant el que no es vol per a un mateix i per aquest motiu aposta per avançar cap a un nou model de residències geriàtriques, basat en les persones i no en “el negoci dels vells”. Aquest plantejament es pot veure a www.eurosenior.es/residencies, que disposa d’un fòrum interactiu, que agrairíem fos utilitzat. En aquests moments, fer visible el problema es converteix en una prioritat que cal assumir, si es vol tenir èxit en la solució del problema, que donada la seva complexitat, requereix les màximes aportacions possibles de totes les persones implicades, a les que cal informar.
