Estratègia per a la independència

Josep Aracil i Xarrié. Consell sènior de Premià de Mar

En general quan es parla de la independència de Catalunya, dins del marc de la UE, s’acostuma a plantejar com una acció voluntarista de ciutadans que pretenen aconseguir, sobretot importants avantatges econòmiques. Sols amb voluntarisme, però, no n’hi ha prou, S’hauria de començar per establir un possible pla estratègic. En primer lloc caldria transformar l’actual foc d’encenalls, que han suposat les votacions populars pel dret a decidir, en un veritable foc, amb la llenya necessària per fer possible una gran brasa. Les actuals eleccions al Parlament de Catalunya, haurien de servir per fer una crida als ciutadans, per poder recollir en les properes eleccions municipals de l’any vinent, la llenya ciutadana necessària. Si no hi ha una massa crítica de ciutadans, que es mullin i surtin al carrer per millorar la qualitat de vida del seu municipi, el foc continuarà essent d’encenalls. Una vegada produïda la imprescindible regeneració política en els municipis, que haurien d’actuar com a escoles bressols de la política, la nova classe política hauria d’aconseguir en les eleccions al Parlament de l’any 2014, superar el 50% de vots favorables a la independència. Amb aquest percentatge favorable a la independència, el Parlament hauria de proclamar la creació del nou estat de Catalunya, dins del marc de la UE. Seguidament s’hauria de negociar amb Espanya i la UE, les condicions de la separació que hauria d’estar finalment referendada pels ciutadans del nou estat de Catalunya.