Tradicionalment Catalunya s’ha caracteritzat pel seu tarannà pactista. El model de la seva burgesia “la pela és la pela i la política que es faci a Madrid”, feia possible que Catalunya fabriqués productes que Espanya comprava. Aquest model ha suposat convertir els catalans en analfabets de la política, de la que no en saben res o ben poc. Les conseqüències negatives d’aquesta ignorància política, s’estan veient clarament en l’actual potineria política en la que s’ha convertit el nou Estatut de Catalunya. S’ha fet creure que l’Espanya, creada pels castellans, renunciaria a la seva visió imperialista i centralista, cedint espais de la seva sobirania a Catalunya i diners, traient-lo dels altres.Aquesta realitat tan evident, obliga als catalans a haver de repensar el seu projecte de país, acceptant la situació actual de Catalunya com una regió d’Espanya com ha fet palesa l’actual sentència del tribunal constitucional, especificant la submissió de Catalunya a Espanya o apostant per acabar essent una veritable nació amb un estat independent, dins del marc de la UE. Són dues clares alternatives, que els nostres aprenents polítics pretenen disfressar, jugant amb l’ambigüitat, per aconseguir els vots necessaris amb els que creuen ingènuament, una vegada assentats en les seves poltrones, millorar el funcionament de Catalunya. Hi ha qui creu que amb una Catalunya independent, les relacions amb Espanya serien molt millor que les actuals, en tot cas ho serien entre dos estats europeus independents. Sentència estatutària
Josep Aracil i Xarrié. Consell Sènior de Premià de Mar.
Tradicionalment Catalunya s’ha caracteritzat pel seu tarannà pactista. El model de la seva burgesia “la pela és la pela i la política que es faci a Madrid”, feia possible que Catalunya fabriqués productes que Espanya comprava. Aquest model ha suposat convertir els catalans en analfabets de la política, de la que no en saben res o ben poc. Les conseqüències negatives d’aquesta ignorància política, s’estan veient clarament en l’actual potineria política en la que s’ha convertit el nou Estatut de Catalunya. S’ha fet creure que l’Espanya, creada pels castellans, renunciaria a la seva visió imperialista i centralista, cedint espais de la seva sobirania a Catalunya i diners, traient-lo dels altres.Aquesta realitat tan evident, obliga als catalans a haver de repensar el seu projecte de país, acceptant la situació actual de Catalunya com una regió d’Espanya com ha fet palesa l’actual sentència del tribunal constitucional, especificant la submissió de Catalunya a Espanya o apostant per acabar essent una veritable nació amb un estat independent, dins del marc de la UE. Són dues clares alternatives, que els nostres aprenents polítics pretenen disfressar, jugant amb l’ambigüitat, per aconseguir els vots necessaris amb els que creuen ingènuament, una vegada assentats en les seves poltrones, millorar el funcionament de Catalunya. Hi ha qui creu que amb una Catalunya independent, les relacions amb Espanya serien molt millor que les actuals, en tot cas ho serien entre dos estats europeus independents. 
