Des de temps immemorial la immigració està relacionada amb la pobresa, en la cerca de recursos per poder sobreviure. Vic ha posat sobre la taula aquest tema de la immigració considerat com a políticament incorrecte. Es dóna el cas que les persones riques estrangeres no immigren, simplement resideixen i no són mal vistes per la població. En canvi, els immigrants pobres són, en el millor dels casos tolerats i rebutjats en casos extrems, que s’acostumen a donar, en poblacions amb un alt percentatge d’immigrants. A Vic, amb un percentatge superior al 25%, és lògic que existeixin problemes de convivència. En aquestes poblacions els ajuntaments es veuen obligats a repartir la pobresa. Si els serveis socials d’un municipi disposen de recursos econòmics per atendre aquests serveis, quan aquests es multipliquen, degut a la immigració, els recursos continuen essent els mateixos. Resulta que l’atenció dels serveis socials, l’han d’acabar assumint les persones pobres del municipi que veuen disminuïts els seus propis ajuts socials, degut a que hi ha immigrants encara més pobres que elles. Cal apostar perquè la immigració deixi de ser un problema políticament incorrecte del que no es pot ni es se n’ha de parlar, acceptant l’existència del problema, com un primer pas necessari per trobar-hi solucions, les quals forçosament han de tenir en compte les situacions reals dels habitants de municipis que més els afecten i que millor coneixen el que passa. La immigració
Josep Aracil i Xarrié. Consell Sènior de Premià de Mar.
Des de temps immemorial la immigració està relacionada amb la pobresa, en la cerca de recursos per poder sobreviure. Vic ha posat sobre la taula aquest tema de la immigració considerat com a políticament incorrecte. Es dóna el cas que les persones riques estrangeres no immigren, simplement resideixen i no són mal vistes per la població. En canvi, els immigrants pobres són, en el millor dels casos tolerats i rebutjats en casos extrems, que s’acostumen a donar, en poblacions amb un alt percentatge d’immigrants. A Vic, amb un percentatge superior al 25%, és lògic que existeixin problemes de convivència. En aquestes poblacions els ajuntaments es veuen obligats a repartir la pobresa. Si els serveis socials d’un municipi disposen de recursos econòmics per atendre aquests serveis, quan aquests es multipliquen, degut a la immigració, els recursos continuen essent els mateixos. Resulta que l’atenció dels serveis socials, l’han d’acabar assumint les persones pobres del municipi que veuen disminuïts els seus propis ajuts socials, degut a que hi ha immigrants encara més pobres que elles. Cal apostar perquè la immigració deixi de ser un problema políticament incorrecte del que no es pot ni es se n’ha de parlar, acceptant l’existència del problema, com un primer pas necessari per trobar-hi solucions, les quals forçosament han de tenir en compte les situacions reals dels habitants de municipis que més els afecten i que millor coneixen el que passa. 
