Recordo haver participat durant anys en una tertúlia política, des d’una ràdio municipal, en la que un regidor de l’equip de govern, parlava de tot menys de temes municipals, ja que fer-ho podria dificultar el manteniment de la seva menjadora, donat que l’hora de la veritat en política, comença en el propi municipi, on s’ha de tractar sobre temes que afecten a persones amb noms i cognoms i això suposa haver de donar la cara i mullar-se.Aquesta reflexió prèvia serveix per poder tractar sobre l’actual moviment independentista de Catalunya, que està recolzat per una àmplia i creixent massa popular (37%?), que pateix una clara desafecció política i per aquest motiu creu en possibles salvadors de la pàtria, que solucionaran els seus problemes una vegada estiguin en el Parlament. Cal, però, fer una anàlisi sobre les consultes independentistes municipals. Observem que els seus organitzadors voluntaris, amb tota la bona fe del món, actuen de forma molt semblant a l’organització d’actes culturals, en qualsevol festa del seu municipi. Una vegada superat aquest esforç puntual, tornen a recuperar el seu cofoisme i consumisme i a criticar tot el que fan malament els altres sense, en cap moment, implicar-se en els afers municipals, que suposaria passar d’un esforç puntual a un altre continuat, que en cap cas volen assumir. La conclusió que es pot extreure d’aquestes reflexions, és que estar en el Parlament per proclamar la independència, és més que dubtós, la seva base és un foc d’encenalls. Foc d’encenalls
Josep Aracil i Xarrié. Consell Sènior de Premià de Mar
Recordo haver participat durant anys en una tertúlia política, des d’una ràdio municipal, en la que un regidor de l’equip de govern, parlava de tot menys de temes municipals, ja que fer-ho podria dificultar el manteniment de la seva menjadora, donat que l’hora de la veritat en política, comença en el propi municipi, on s’ha de tractar sobre temes que afecten a persones amb noms i cognoms i això suposa haver de donar la cara i mullar-se.Aquesta reflexió prèvia serveix per poder tractar sobre l’actual moviment independentista de Catalunya, que està recolzat per una àmplia i creixent massa popular (37%?), que pateix una clara desafecció política i per aquest motiu creu en possibles salvadors de la pàtria, que solucionaran els seus problemes una vegada estiguin en el Parlament. Cal, però, fer una anàlisi sobre les consultes independentistes municipals. Observem que els seus organitzadors voluntaris, amb tota la bona fe del món, actuen de forma molt semblant a l’organització d’actes culturals, en qualsevol festa del seu municipi. Una vegada superat aquest esforç puntual, tornen a recuperar el seu cofoisme i consumisme i a criticar tot el que fan malament els altres sense, en cap moment, implicar-se en els afers municipals, que suposaria passar d’un esforç puntual a un altre continuat, que en cap cas volen assumir. La conclusió que es pot extreure d’aquestes reflexions, és que estar en el Parlament per proclamar la independència, és més que dubtós, la seva base és un foc d’encenalls. 
