La crisi de l’any 2008 es podria comparar amb el tim de l’estampeta en el que la persona que es vol enredar es converteix en un altre timador que pretén aprofitar-se del pobre desgraciat que li ensenya un bitllet monetari com si fos una estampeta. La bombolla de la construcció que permetia comprar un pis per 30 milions i vendre’l al cap de pocs anys en 60, no era una operació econòmica normal sinó una vulgar especulació que finalment ha fet explotar la bombolla. Aquesta modalitat permissiva econòmica va generar una nova cultura que menyspreava la tradicional de l’esforç. Ha tingut finalment que explotar la crisi per adonar-se de l’engany que suposa creure que es possible viure plàcidament sense l’esforç de la lluita diària. S’ha criticat molt que ningú hagués denunciat els fets previsibles que van produir la crisi del 2008, en la que massa persones volien actuar enredant al timador.També és un engany creure que quan una persona es jubila ja ha treballat prou i és temps de descansar. El preu d’aquest engany es comença ja a percebre, amb el nombre creixent de creació de places d’aparcament de residències geriàtriques per atendre, massa vegades com el negoci dels vells, a la gent gran dependent. El Moviment Sènior denuncia aquesta situació que és possible superar mitjançant la liberactuació entesa com el passar-ho be, amb molt de sentit de l’humor i creativitat, realitzant lliurement activitats sense afany de lucre, per aconseguir l’autorealització personal en un entorn individualista comunitari, per ser més amb els altres. El tim de l’estampeta
Josep Aracil i Xarrié. Consell Sènior de Premià de Mar.
La crisi de l’any 2008 es podria comparar amb el tim de l’estampeta en el que la persona que es vol enredar es converteix en un altre timador que pretén aprofitar-se del pobre desgraciat que li ensenya un bitllet monetari com si fos una estampeta. La bombolla de la construcció que permetia comprar un pis per 30 milions i vendre’l al cap de pocs anys en 60, no era una operació econòmica normal sinó una vulgar especulació que finalment ha fet explotar la bombolla. Aquesta modalitat permissiva econòmica va generar una nova cultura que menyspreava la tradicional de l’esforç. Ha tingut finalment que explotar la crisi per adonar-se de l’engany que suposa creure que es possible viure plàcidament sense l’esforç de la lluita diària. S’ha criticat molt que ningú hagués denunciat els fets previsibles que van produir la crisi del 2008, en la que massa persones volien actuar enredant al timador.També és un engany creure que quan una persona es jubila ja ha treballat prou i és temps de descansar. El preu d’aquest engany es comença ja a percebre, amb el nombre creixent de creació de places d’aparcament de residències geriàtriques per atendre, massa vegades com el negoci dels vells, a la gent gran dependent. El Moviment Sènior denuncia aquesta situació que és possible superar mitjançant la liberactuació entesa com el passar-ho be, amb molt de sentit de l’humor i creativitat, realitzant lliurement activitats sense afany de lucre, per aconseguir l’autorealització personal en un entorn individualista comunitari, per ser més amb els altres. 
