En l’actualitat, parlar de la jubilació no vol dir res més que voler rebaixar les seves prestacions. Quan Espanya encara no ha assolit els valors econòmics dels països de la UE més avançats, els actuals pensionistes es poden considerar uns privilegiats, ja que les properes generacions encara cobraran menys. Aquesta és la qüestió de fons, encara que per confondre es parli de l’edat de jubilació, la qual no ha estat mai limitada, per poder continuar treballant passats els 65 anys, es tingui l’edat que es tingui, sempre i quan es produeixi una baixa voluntària i temporal del cobrament de la pensió. En general la pensió de jubilació no es compatible amb el treball remunerat, amb poques excepcions, com per exemple els retirats de la Guàrdia Civil, que poden arribar a cobrar dues pensions de jubilació. Els treballadors més afectats pel topall de l’edat de jubilació són els assalariats de l’administració, com metges, mestres i d’altres, els quals tot i això podrien continuar treballant, si trobessin feina, tal com s’ha esmentat anteriorment. Qui realment fixa l’edat de jubilació és el món empresarial, que majoritàriament no dona feina a treballadors de més de 50 anys que no en tinguin. No es gens estrany que per contrarestar el cada vegada més evident intent de desmuntatge de l’estat del benestar, neixi el moviment sènior, que mitjançant la creació de la xarxa europea Eurosenior, persegueix la creació d’un grup organitzat sènior, capaç de plantar cara a l’actual política neoliberal. La jubilació
Josep Aracil i Xarrié. Consell Sènior de Premià de Mar.
En l’actualitat, parlar de la jubilació no vol dir res més que voler rebaixar les seves prestacions. Quan Espanya encara no ha assolit els valors econòmics dels països de la UE més avançats, els actuals pensionistes es poden considerar uns privilegiats, ja que les properes generacions encara cobraran menys. Aquesta és la qüestió de fons, encara que per confondre es parli de l’edat de jubilació, la qual no ha estat mai limitada, per poder continuar treballant passats els 65 anys, es tingui l’edat que es tingui, sempre i quan es produeixi una baixa voluntària i temporal del cobrament de la pensió. En general la pensió de jubilació no es compatible amb el treball remunerat, amb poques excepcions, com per exemple els retirats de la Guàrdia Civil, que poden arribar a cobrar dues pensions de jubilació. Els treballadors més afectats pel topall de l’edat de jubilació són els assalariats de l’administració, com metges, mestres i d’altres, els quals tot i això podrien continuar treballant, si trobessin feina, tal com s’ha esmentat anteriorment. Qui realment fixa l’edat de jubilació és el món empresarial, que majoritàriament no dona feina a treballadors de més de 50 anys que no en tinguin. No es gens estrany que per contrarestar el cada vegada més evident intent de desmuntatge de l’estat del benestar, neixi el moviment sènior, que mitjançant la creació de la xarxa europea Eurosenior, persegueix la creació d’un grup organitzat sènior, capaç de plantar cara a l’actual política neoliberal. 
