El caràcter universal de la llei de dependència fa que no s’exclogui ningú dels seus serveis per qüestions econòmiques, tot i que aquests serveis s’abonin per un sistema de copagament en funció de la capacitat econòmica de l’usuari. S’estima que una plaça de residencia geriàtrica té un cost de 80€ diaris, que signifiquen 2.400€ mensuals. Per veure com es cobreixen aquestes despeses analitzarem tres exemples significatius.En primer lloc el d’una persona que no ha tingut sort en la vida, pobre de solemnitat, que només cobra una pensió contributiva, concedida perquè no ha pagat mai a la seguretat social o no ho ha fet el temps suficient per cobrar una pensió de jubilació. Aquesta persona no pagarà res, en el seu lloc ho farà l’estat.En segon lloc el cas més corrent d’una persona de bona fe, que ha treballat tota la vida, cotitzant sempre a la seguretat social, també ha estalviat tot el que ha pogut i es propietària a de la seva pròpia vivenda. Aquesta persona pel fet de cobrar una pensió que sobrepassa els 700 €, tenir alguns estalvis i finalment una vivenda de propietat, segurament haurà d’abonar íntegrament els 2400€ que costa la plaça geriàtrica.Finalment en tercer lloc el d’una persona rica aprofitadora que cobra una pensió mínima com a autònoma inferior als 700€, però sí té una alta capacitat econòmica tant en diners com en propietats. Aquesta persona fa una donació a la seva família de tot el seu patrimoni, mitjançant un contracte privat que la converteix en pobra de solemnitat i per aquest motiu no paga tampoc res per la seva estada en la residència. Copagament
Josep Aracil i Xarrié. Consell Sènior Premià
El caràcter universal de la llei de dependència fa que no s’exclogui ningú dels seus serveis per qüestions econòmiques, tot i que aquests serveis s’abonin per un sistema de copagament en funció de la capacitat econòmica de l’usuari. S’estima que una plaça de residencia geriàtrica té un cost de 80€ diaris, que signifiquen 2.400€ mensuals. Per veure com es cobreixen aquestes despeses analitzarem tres exemples significatius.En primer lloc el d’una persona que no ha tingut sort en la vida, pobre de solemnitat, que només cobra una pensió contributiva, concedida perquè no ha pagat mai a la seguretat social o no ho ha fet el temps suficient per cobrar una pensió de jubilació. Aquesta persona no pagarà res, en el seu lloc ho farà l’estat.En segon lloc el cas més corrent d’una persona de bona fe, que ha treballat tota la vida, cotitzant sempre a la seguretat social, també ha estalviat tot el que ha pogut i es propietària a de la seva pròpia vivenda. Aquesta persona pel fet de cobrar una pensió que sobrepassa els 700 €, tenir alguns estalvis i finalment una vivenda de propietat, segurament haurà d’abonar íntegrament els 2400€ que costa la plaça geriàtrica.Finalment en tercer lloc el d’una persona rica aprofitadora que cobra una pensió mínima com a autònoma inferior als 700€, però sí té una alta capacitat econòmica tant en diners com en propietats. Aquesta persona fa una donació a la seva família de tot el seu patrimoni, mitjançant un contracte privat que la converteix en pobra de solemnitat i per aquest motiu no paga tampoc res per la seva estada en la residència. 
