El victimisme es propi de persones, grups o qualsevol altre tipus d’organitzacions, tant si són privades com públiques, que no tenen un projecte d’actuació concret. Aquesta mancança es resol culpant els altres del que no són capaços d’aconseguir amb els seus propis esforços i accions. Posaré un exemple que fa referència a la recent aprovada llei d’educació de Catalunya. És evident que aquesta llei neix coixa, en no incloure en el sistema educatiu a una quinta part de la població, la de les persones jubilades. Tot i ser una gran mancança suficient per desqualificar-la, donar la culpa d’aquesta supressió a la classe política, tot i ser evident que no l’ha tingut en compte, és una resposta clara de victimisme. Realment la culpa de que això hagi succeït és degut a la falta d’una organització sènior que defensi els seus interessos. La creació de la Xarxa Eurosènior Maresme, és un primer pas per a començar a posar en marxa una gran organització sènior, que utilitzant la principal força de la gent gran, la dels seus vots, obligui als polítics a tenir en compte els seus punts de vista i necessitats socials. Lluny del victimisme, que el Moviment Sènior ha d’excloure dels seus plantejaments, cal apostar per l’aportació de propostes positives concretes que, mitjançant la cultura dels discurs crític, ajudin a definir quin tipus d’educació és el més adequat pels sèniors, per poder gaudir d’una alta qualitat de vida en la llarga i nova edat sènior.