Ens trobem davant d’una societat desencisada i consumista mancada de valors, d’un desprestigi creixent de la classe política i finalment d’uns mitjans de comunicació socialment no compromesos que aposten per complaure els instints més bàsics i primitius dels éssers humans. Aquest panorama clarament negatiu qüestiona fortament una possible cultura de crítica constructiva, necessària per millorar la gestió dels politics, partint d’una anàlisi realista de qualsevol situació sobre la qual caldria intervenir. El creixent passotisme ciutadà es una clara mostra d’una ciutadania que ha renunciat a la crítica política per entendre que no serveix de res. Llavors, què cal fer?, no fer res?, deixar que les coses segueixen cada vegada pitjor?. Una cultura sènior, segurament amb un alt grau d’ingenuïtat, no pot acceptar aquest passotisme, que no millora gens ni mica un desenvolupament positiu de la societat. Posaré un exemple ingenu. A Premià de Mar, la regidora de serveis socials es pot considerar la principal responsable de no tenir funcionant, des de fa més de cinc anys, un centre de dia públic per a gent gran en un local municipal que durant tot aquest temps ha estat buit, sense cap tipus d’utilització. En un sistema democràtic consolidat aquesta regidora, que no ha fet les coses ben fetes, hauria d’haver presentat la seva dimissió, que evidentment no ha fet. La pregunta que cal fer és: aquesta regidora o el seu partit polític faran quelcom per reconduir positivament aquesta situació? Crítica constructiva
Josep Aracil i Xarrié. Consell Sènior de Premià de Mar
Ens trobem davant d’una societat desencisada i consumista mancada de valors, d’un desprestigi creixent de la classe política i finalment d’uns mitjans de comunicació socialment no compromesos que aposten per complaure els instints més bàsics i primitius dels éssers humans. Aquest panorama clarament negatiu qüestiona fortament una possible cultura de crítica constructiva, necessària per millorar la gestió dels politics, partint d’una anàlisi realista de qualsevol situació sobre la qual caldria intervenir. El creixent passotisme ciutadà es una clara mostra d’una ciutadania que ha renunciat a la crítica política per entendre que no serveix de res. Llavors, què cal fer?, no fer res?, deixar que les coses segueixen cada vegada pitjor?. Una cultura sènior, segurament amb un alt grau d’ingenuïtat, no pot acceptar aquest passotisme, que no millora gens ni mica un desenvolupament positiu de la societat. Posaré un exemple ingenu. A Premià de Mar, la regidora de serveis socials es pot considerar la principal responsable de no tenir funcionant, des de fa més de cinc anys, un centre de dia públic per a gent gran en un local municipal que durant tot aquest temps ha estat buit, sense cap tipus d’utilització. En un sistema democràtic consolidat aquesta regidora, que no ha fet les coses ben fetes, hauria d’haver presentat la seva dimissió, que evidentment no ha fet. La pregunta que cal fer és: aquesta regidora o el seu partit polític faran quelcom per reconduir positivament aquesta situació? 
